El bon dia és animat. El sol lluu i comença a escalfar. Ens reben els snacks, el vermut, palo, cervesa, al gust. Contents de l’encontre i del retrobament. Avui tenim n’Andreu, tota una eminència cultural que amaga una persona absolutament propera que traspua senzillesa, en la mirada, en el posat i en les paraules. Un goig, escoltar n’Andreu. Parlarem del moment de cada un i el somrís serà present compartint fets propis de l’edat, -feim anys i manca memòria.
La conversa d’avui serà fluïda i diversa i continua amb els entrants, xarrupet de crema de porro i una coca de trempó fina i cruixent. Comentarem de la tradició de menjar caragols per Sant Marc, per no ser “tocats”, tradició que sembla ben viva en els nostres pobles i na Bàrbara ens descobrirà a la majoria un plat que no coneixíem de ni de nom, freixura de caragols, que sembla formava part de la cuina d’ermità.
De plat principal avui paella de bacallà amb colflori, amb un aprovat alt de part de tots els comensals. N’Andreu ens parlarà del patrimoni perdut, material i immaterial, – diuen que si mos duguessin el que ha sortit de Mallorca, sols el segle XX, no sabríem on posar-ho- i també de talaiots, la majoria dels quals segurament desaparegueren per donar altre us a les pedres. Dedicarem una estona a l’arxiu de Picarol i anirem una mica més enllà parlant de desviacions morals, relacions i causes de fe, fins al punt que ens queda pensar si eren salvatges.
Com és habitual en qualsevol conversa, els temes es van alternant, una paraula en duu una altra i passam d’una idea a una altra. N’Andreu, personatge de conversa pausada, fina i senzilla però plena de coneixement, continua compartint i ens contarà com en el decurs dels canvis socials, han canviat les relacions que les persones tenim amb els animals, -durant el Moviment, els mutualistes asseguraven els animals, té una fàcil explicació, asseguraven l’ase, el ramat, asseguraven la seva subsistència. Avui és una relació diferent i fins i tot comentam que mai havíem vist cans o moixos tan aviciats com en veiem avui.
Unes postres de luxe, ensaïmada de crema, coca d’ametlla lloritana i crespellets de corets, seran la darrera part d’aquest dinar amb personatge i no ens acomiadarem sense deixar constància del plaer d’aprendre algunes coses cada cop que ens ajuntam.
[MDR, Mxp, VII ’26]
L’OPINIÓ DELS ASSISTENTS
«Un plaer pels sentits i una companyia extraordinària.
La presència femenina ha marcat la diferència. La sensibilitat de cada una de les convidades, unes més expansives, altres més discretes, ha bastit una harmonia de sentits i percepcions.
Tot plegat un artifici que només pot aconseguir un cert amfitrió.
Gràcies per tot i especialment per aquest racó de Pau».
(Andreu R, Llorito)
«Ens conviden a dinar,
i el personatge és Andreu!
Un home que deixa petjada, d’aquelles que tots volem, sobre el poble, la història i les persones.
Gràcies per convidar-me i compartir aquests moments únics!»
(Bàrbara D, Manacor)
«Un bon ‘dinaret’ amb molt bona companyia.
Gràcies!»
(Teresa M, PI)
«Quin bon estar, bona gent, bon lloc, bon dinar…
Gràcies i per molts d’anys!»
(Joana M. P, Montuïri)
«Conversa deliciosa, encantadora companyia. Elements de primera categoria».
(Maria D, CO)
«Moltes gràcies per aquesta convidada, com sempre em sent tan bé amb voltros que ja em deman quan serà que podré tornar».
(Teresa S, SC)
Vegeu també Aproximació a… Andreu Ramis, antropòleg
Vegeu altres “Dinarets amb personatge“
[Mxp, VIII ’26]